de matinada arribaren a casa, com sempre feien, i em van
traure del llit on dormia amb la dona, i em varen
humiliar, acusant-me, i em van colpejar a un racó.
veig les venes de sang en els ulls, veig un puny!
penetraren vilment al reducte més íntim, i varen
agafar la meua dona pels cabells, l'arrossegaren
per terra, i no vaig poder fer res per ella, davant meu
ens humiliaren, destrossaren la nostra intimitat,
el nostre matrimoni. la filleta es despertà al seu llit.
em van treure de casa i van dur-me a una comissaria.
em feren retrets, acusacions que ja no recorde.
altre cop em varem pegar i em varen fer prendre un oli ricí.
a grapats m'arrancaven els cabells i les ungles dels peus.
només recorde, tombat a un racó,
el qui més manava i em pegava de sobte colps de peu.
vaig signar els papers. recorde la vara de ferro que em varen ficar pel cul.
recorde que em bevia la sang del meu rostre, i la pols.
no vull recordar-ho, ho vull oblidar,
però torna el vil pensament de la matinada de la meua detenció.
passaran els segles, i altres ho recordaran quan jo no ho recorde,
no existesca, i venjaran el meu nom,
mesclat amb els noms dels companys que més han sofert.
1 comentari:
Molt bé Lydia, ara estaria bé posar alguna cosa d'Ovidi Montllor.
Arreveure
Publica un comentari a l'entrada